dimecres, 25 d’abril de 2012

Al pare absent (25-4-12)



Hola, pare,
     Acaba la fàbrica de seguida, que jo m’avorreixo i la mare de vegades plora. I si ara fas una fàbrica ben gran perquè els senyors pobres tinguin un lloc per treballar i puguin comprar joguines i coses als seus fills, bueno. Li dius a la tieta Marta que, mira, la mare s’equivoca i diu que no és tieta meva, que treballaràs i treballaràs i acabaràs la feina ràpid, ràpid, i els més pobres del món que no tenen helicòpters teledirigits ni argamboys ni res, es posaran ben contents. Però no facis més fàbriques ni te’n vagis més amb la tieta Marta enlloc, que per culpa de la tieta Marta no has de fer sempre el que ella vulgui.
     Doncs… Si vens aviat et portaré als cavallets, perquè hi ha cavallets i el tren de la bruixa. Amb dues bruixes amb espases làser que piquen el cap dels nens. I també hi ha avions. Ja tinc quatre euros a la guardiola.
     Ara t’explicaré coses de l’escola nova perquè no les saps. Jo vaig a la classe dels lleons. Fem molta plastilina, però les ungles dels nens es posen verdes i vermelles. I ens han fet una exposició de càntirs. Quan siguem grans els farem de fang i de vidre. Jo faré un autocar ple, amb maletes a sobre, i un submarí.
     La classe és molt maca: és blanca, així…, una mica gris, amb unes ratlles, i al final de tot hi ha un armari i un globus terraqüi, que és on es veuen els mapes, i una nena que té els cabells de roba. També hi ha un esquelet, que és el Brauli. I quantes flors que hi ha als testos! Cada dia les reguen i de vegades se n’obliden. I hi ha unes fotos de la lluna i un astronauta a la lluna, que camina.
     Després, quan toca el timbre, la senyo diu que em quedi a la fila i no em posi nerviós. I, quan surto, doncs veig arbres i pedres i cotxes que passen a tota pastilla. I veig les carteres a l’esquena dels nens i n’hi ha que la porten a la mà o se la donen a la seva mare. Jo no. D’altres porten carpetes i bosses. D’altres, res. I després veig carrers rectes i corbats. També hi ha gats que passen, grans i petits, que estan solitaris i que de vegades els nens acaricien una mica i ells se’ls refreguen per les cames.
     He guanyat un cotxe de bombers del premi de poesies, amb escala extensible. La mare diu que es trencarà, però és molt forta. I té un dipòsit d’aigua de debò. Bueno, va guanyar el David, però és el fill de la senyo, que es diu Cristina i és alta i bona. Jo vaig ser el segon. Ara te la dic: “Els senyors van de pressa / tenen feina i tenen fred. / Jo també tinc fred / i faig veure que fumo / amb una canyeta.”
     Tu, els meus amics són més trapelles… Un amic molt amic meu es diu Lupiciano, però li diuen Lupi i fa tremenderies a classe. La meva amiga que seu a la meva taula es diu Rosalinda, no sé si junt o separat, i vol ser la meva nòvia. Li agrada molt sumar. Diu que les plomes són impermeables com les capelines. Té trenes i un estoig molt xuli amb uns grans i un retolador amb un gos salsitxa. L’altre de la taula és el Marc Garcia i és una mica dolent.
     Avui, a castellà, hem fet Contesta a las preguntas: “–¿Quién canta? –El pastor. –¿Dónde está el pastor? –A la sombra de un olivo.” I a la tarda, endevinalles: “Tan llarg com un camí / i cap en un pot petit. / Què és?” Que és el fil. I una altra: “Una capseta blanca / que quan s’obre ja no es tanca.” No la saps? L’ou. I embarbussaments: “Poc a poc i cop a cop.” També he escrit en una columna sis paraules amb erra, però no me’n recordo. Al pati, hem jugat a Dràcula.
     I… Saps? La mare ha trencat la ballarina rosa sense voler. Ui, quan vinguis!...
     Doncs… He fet una cabana a la cuina.
     Tu, el Mimosito m’ha explicat la seva història: vet aquí que una vegada era en una selva molt perillosa i salvatge amb altres óssos, panteres i serps verinoses, i van arribar uns caçadors, molts de caçadors (semblava un casament, tot ple de gent), i de cop i volta un d’ells va disparar unes bales de les que adormen i ja no se’n recorda de res més. Després es va despertar en un camió molt gran amb una xemeneia i tres botzines a dalt com trompetes. Oi que eres tu el caçador? Oi que sí, pare? I ja va estar tranqui, prou problemes.
     I… El conill pixaner s’ha tornat a fer pipí i m’ha inundat, tot inundat. Mira, jo els vaig tapar tots, ben acotxadets, i l’elefant va dir que no volia més la manta perquè ja duia samarreta, aquella verda i blanca, tot i que és prima i té un forat, és cabut, cabut, i jo li vaig dir que callés i li vaig pessigar la trompa i, al final, el vaig tapar com al conill i al Mimosito i llavors, apa, el conill pixaner es va fer pipí. És molt pesat i l’he castigat: dues setmanes, no, tres setmanes sense cap pastanaga. I era molt de nit, eh? De nit ja no em fa por res, ni la post de planxar.
     Encara més coses? Doncs… Em sé una cançó nova, però és en castellà: “Yo, yo, yo, yo me lavo los pies / con los ra, ra, ra, rayitos del sol.” Bueno, ja te la cantaré, perquè la mare diu “Molt maca, molt maca”, però no fa res més que mirar les vostres fotos i no l’escolta.
     Doncs… La senyora dels pollastres té un nen a la botiga. Ella és la seva iaia. És una mica dolent i no té dents. És un pirata perquè li estira els cabells a un. Vol agafar les joguines i les coses dels altres nens i fa xivarri amb les senyores que van a comprar. I es fa caca!
     Pare, per què està prohibit que es casin els germans? Jo… A mi m’agradaria tenir un germà petit per jugar i que s’anés fent gran.
     Adéu.

Cap comentari:

Publica un comentari