dilluns, 15 de maig de 2017

La utilitat desconeguda (II)









PRESENTACIONS
D’això se’n diu heure la mare i els pardalets. Permeteu-me. Aquí un amic ferreronauta, amb la seva animeta patidora i pacient i diu que immortal, acte o/i ombra o/i perfil de la substancia o/i energètic principi incorruptible. Aquí un parell de galeries subterrànies de Mataró,[1] que és on fins ara se n’ha detectat la màxima densitat, amb camisa de dormir i rul·los:
La de la plaça del Fossar Xic: «L’entrada [...] està situada a la mateixa plaça, a l’extrem d’una estreta galeria de molt pendent. Comunica amb una altra galeria transversal a l’extrem de la qual segurament hi havia l’entrada primitiva, que fou inutilitzada en construir-se els edificis de la plaça. Continua la galeria formant diversos trams en diverses direccions fins arribar a dues cel·les o criptes, una enfront de l’altra. La més petita és de planta quadrada i la més gran de planta circular coberta de cúpula. Uns bancs construïts al mateix terreny segueixen el seu contorn. A les parets tenen alguns nínxols. A la primera n’hi ha tres i a la més gran cinc, i un a cada extrem de totes les galeries. Els nínxols, doncs, sumen tretze, en total. A la part superior de cada nínxol hi ha gravada una creu, que manifesta el seu caràcter religiós.» 
 

Del dietari de l’arqueòleg i dibuixant Marià Ribas Bertran. Font: quimgraupera.blogspot.com.es/2015/05/a-dalt-i-baix-exposicio-sobre-els.html

La de Can Pou de Sant Martí de Mata: «Can Pou és una masia situada al veïnat de Sant Martí de Mata, documentada des del segle XII. La gran característica d’aquest hipogeu és que la seva entrada no es troba en l’interior de la masia, sinó que es troba en un extrem del pati davanter, a uns quinze metres de la façana. La galeria comença amb una mica de pendent, fins que a partir del primer gir gairebé no presenta desnivell. A partir d’aquest gir hi ha nínxols en les parets, i després de dos girs més arriba a una gran sala, amb una altura d’uns 2 metres, de forma quadrada, amb una banqueta en un costat. Aquest hipogeu es conserva en bon estat.»
I a aquestes galeries se n’hi ha d’afegir 60 més, que aviat és dit, segons l’inventari de l’Estudi dels hipogeus de Mataró.[2] Però no es tracta d’un fenomen exclusivament mataroní. Així, sense sortir del Maresme, tenim a Vilassar prop d’una quarantena[3] i 14 a Argentona.[4] N’hi ha també a Cabrils,[5] a Arenys de Munt...

Accés a una de les galeries del subsòl mataroní. Font: Ajuntament de Mataró.
www.mataro.cat/portal/contingut/noticia/2015/05/12077_exposicio_hipogeus_can_palauet.htm

A propòsit d’Arenys de Munt, crec que mereix unes ratlles específiques la galeria de sang blava i inigualable pedigrí que alberga el casal arenyenc de Can Arquer de Goscons.
Vet aquí la descripció oficial: «Des de dins de la casa, concretament la bodega, surt una entrada d'un túnel, primer les parets són ben fetes amb maons, més endavant estan excavades en el sauló i la pedra. Té una profunditat de 20 m. Forma tres angles molt oberts i acaba en una ampla cel·la rodona, sembla més una galeria anular, ja que en el centre hi ha un pilar massis de 130 m de diàmetre. Hi ha un banc perifèric i per sobre la paret té set fornícules. Entre la tercera i la quarta, a mà esquerra, hi ha una creu de 70 cm d'alçada, feta per dos [sic] senzilles línies sobre un sòcol triangular, sembla una creu càtara.»[6]
Santa Enciclopèdia va un pas més enllà: «sota el celler d’aquesta domus [que al segle XIII passa per matrimoni, explica abans, a Pere d'Arquer, un noble procedent d'Occitània], hi ha un hipogeu utilitzat per [a] rituals herètics, on hi ha una creu càtara incisa i unes devocions i unes urnes devocionals excavades a la pedra».[7]
Considero més que discutible que una creu representada amb dues incisions encreuades, el braç inferior de la qual reposa sobre el vèrtex superior d’un triangle gravat –cal suposar– amb la mateixa tècnica, sigui una "creu càtara" i no, per exemple, la creu (heràldica) llatina muntada sobre tres graons o creu del Calvari. Jo tinc entès que la càtara no ha existit mai, si bé de vegades s’anomena així la
Creu de Tolosa. Font:
Imatges Google
creu occitana, o de Tolosa, una identificació que segurament s’explica perquè els comtes de Tolosa, defensors del catarisme, la van adoptar com a símbol. Però, compte, perquè aquesta és una creu curvilínia, que recorda la de les farmàcies, però amb els quatre braços acabats en tres puntes cadascun a l’extrem de les quals hi ha un petit cercle. Sobren comentaris.
Ara bé, hi ha qui, agosarat, no fa un pas sinó un salt de llargada. Sosté «el Dr. Forn i Salvá [que] en la força (casa fortificada) de Goscons, avui anomenada Can Arquer de Goscons, existia un hipogeu dedicat a antics cultes mitraics [!], que a finals del segle XIII és utilitzat per albergar reunions clandestines de tipus herètic. Concretament de litúrgia càtara pels signes que hi han quedat gravats a les parets, encara avui recognoscibles.»[8]
Així doncs, dels faïdits[9] del segle XIII als adoradors de Mitra, el déu invicte d’origen oriental, del segle V com a data límit més recent, tenint en compte que aquest culte, com el de totes les religions paganes, havia estat prohibit formalment el 391 per l’emperador Teodosi, tan segovià per cert com l’aqüeducte, que va fer tancar, destruir o confiscar els seus temples i, per això mateix, és considerat sant per l’Església Ortodoxa. Tot és possible, esclar, com ho és que algú anunciï el mes que ve que la construcció de la galeria/mitreu data de l’Edat del Bronze i que s’hi retia culte a la Mare Terra.
Però tocant de peus a la Mare Terra precisament: què passava si sortíem del Maresme? Amb el mateix desconcert que si se m’hagués adreçat al carrer l’home que és només un cap amb tronc sobre una caixa amb rodes, em vaig assabentar que, descendint per la franja litoral, hi ha també galeries com les que m’ocupen a les comarques del Barcelonès (Badalona, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet), el Baix Llobregat (Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi, Collbató, Abrera), el Garraf (Vilanova i la Geltrú) i, també de nord a sud, al que en podríem dir «segona línia»: Vallès Oriental (St. Feliu de Codines, Vilanova del Vallès, Mollet), Vallès Occidental (Terrassa, Castellar, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Sabadell, Cerdanyola, Sant Cugat) i Alt Penedès (Subirats, Gelida).[10]
En suma, queden pràcticament fora de joc, sense excloure que pugui ser conseqüència d’una menor activitat de recerca –i noteu que m’estimo més relliscar amb el peu que no pas amb la llengua, les comarques més interiors: el Berguedà, Osona (amb dues excepcions de moment, Cal Fadrí i Cal Moliner, totes dues a Sant Romà de Sau, avui sota les aigües, si no hi ha sequera, del pantà del mateix cognom), el Bages i l’Anoia (amb una altra excepció: la de Can Jorba, al Bruc).
 

Notes:
[1] Citat d’Enric Subiñà i Coll, "Els hipogeus a Mataró. Estat de la qüestió i darreres descobertes", Sessió d'Estudis Mataronins, 2011, núm. 27. Disponible a: www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250225
[2] Antonio Di Meo, «Els Hipogeus de Mataró. Estudi i catalogació dels hipogeus de Mataró, promoguts per l’Ajuntament de Mataró». Disponible a: ec2.it/antoniodimeo/projects/319624-antonio-di-meo-els-hipogeus-de-mataro
[3] Benet Oliva, «Mataró i Vilassar: cases de cós i hipogeus», La Llançadora, núm. 15, Vilassar, juny de 2015, pp. 5-9.
[4] Citat d’Enric Subiñà i Coll, "Els hipogeus al Maresme. El cas d'Argentona", Sessió d'Estudis Mataronins, 2010, núm. 26. Disponible a: www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/223870/349331
[5] I) Pla dOrdenació Urbanística Municipal de Cabrils. Normes urbanístiques. Annex II. Catàleg de Béns protegits i Catàleg de Construccions en sòl no urbanitzable. Disponible a: www.cabrils.cat/pdf/poum/in/textes/Normes_Annex2520II_Catalegs_des12.pdf+&cd=2&hl=ca&ct=clnk&gl=es
II) «Can Carbonell, municipi de Cabrils», Diputació de Barcelona, Mapes de patrimoni cultural, núm. d’element: 08030/35. Disponible a: http://patrimonicultural.diba.cat/
[6] «Hipogeu de Can Arquer de Goscons», Pat.mapa: Arquitectura, Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. V. La utilitat desconeguda (I), nota 4.
[7] S/a, «El Maresme.- El catarisme al Maresme», Enciclopèdia Catalana, SLU. Disponible a: www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040147.xml#anchor_2658535
[8] «Arquer de Goscons», s.d. Wikipedia. Disponible a: es.wikipedia.org/wiki/Arquer_de_Goscons
[9] L’occità faïdits fa referència als cavallers i senyors del Llenguadoc que van ser proscrits i desposseïts de feus i terres durant la croada albigesa de la primera meitat del segle XIII, ja fos per professar la religió càtara o simplement per no posar l’espasa al servei dels croats vinguts del Nord.
[10] Per a Badalona: I) Carme Llobet i Pepita Padrós, «Memòria excavació d’urgència carrer de Dalt, núm. 29», Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, 1988. Disponible a: calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/7859/qmem274_web.pdf?sequence=4
II) Enric Puig i Giralt, «Le souterrain de Sant Jeroni de la Murtra», Subterranea, Bulletin de la Société française d’étude des souterrains, núm. 98, 1996, pp. 42-43.
    Per a Barcelona: I) M.ª del Mar Carretero Nieto, «Intervenció arqueològica al carrer Montalegre, 10, Valldonzella, 9-11. Barcelona. Memòria científica», Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, 24 de març - 27 de juny de 2003. Disponible a: cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qnem5369.pdf
II) «Can Ros - Ca n'Armera». Pat.mapa: Arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Disponible a: patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_30306
III) A.[gustí] Duran i Sanpere, «Les antigues cases dels Canonges i els antics canonges de la Seu de Barcelona», Arts i Bells Oficis, octubre 1928, p. 204. Disponible a: ddd.uab.cat/pub/artbelofi/artbelofi_a1928m10.pdf
    Per a Santa Coloma de Gramenet: Joan Vicente i Castells, Els hipogeus de Santa Coloma de Gramenet. En la recerca dels seus orígens, Santa Coloma de Gramenet, Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord, Sèrie monogràfica Geografia-Història, núm. 1, 1999.
    Per a Sant Feliu de Llobregat: Ca n’Albareda.
El 23-2-2017 vaig escriure al Departament de Cultura per explicar que a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic havia trobat dues referències a Ca n'Albareda, de Sant Feliu de Llobregat: l'una a un jaciment paleolític a l'aire lliure i l'altra a unes restes romanes, però cap de relativa a la masia mateixa, que deu conservar una galeria excavada d'època moderna, perquè el llibre de Joan Vicente i Castells, Els hipogeus de Santa Coloma de Gramenet... 1999, p. 31, en reprodueix el plànol però no n'indica la font. Tindria Cultura documentada aquesta construcció subterrània o sabria on puc obtenir-ne més detalls?
El 2-3-2017 vaig rebre la contesta:
«Assumpte: Patrimoni Arquitectònic. Arqueologia. Consulta
»ID: 5S8CVZWPX-1
»Data de creació: 23/02/2017
»Estat: Tancada
»Data d'estat: 01/03/2017
»Resposta
»Li comuniquem que hem reenviat el seu correu al següent organisme:
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Responsable: Jusèp Maria Boya i Busquet Càrrec: Director general Adreça: Carrer de la Portaferrissa, 1 (Palau Moja) Població: 08002 Barcelona Telèfon: 93 316 27 40 Fax: 93 316 27 41 Contacte: dgpatrimoni.cultura@gencat.cat Cordialment, Secció de Gestió i Informació Departament de Cultura Generalitat de Catalunya.»
El 21-3-2017, estranyat pel silenci de l’Organisme, els vaig enviar un correu:
«A una consulta meva (ID: 5S8CVZWPX-1, de 23/02/2017), sobre si tenien documentat un hipogeu d'època moderna, el de Ca n'Albareda, de St. Feliu de Llobregat, la Secció de Gestió i Informació del Departament de Cultura em va comunicar l'1 de març que reenviaven a vostès (Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni) el meu correu-e. Era per confirmar, doncs, que l'haguessin rebut i que n'obtindré resposta.»
I fins avui (15-5-2017). Magnífica gestió, Sr. Jusèp Maria Boya i Busquet!
    Per a Sant Boi: I) Jordina Sales Carbonell, «Intervenció arqueològica a l’hipogeu de Can Torrents», Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, juny i setembre de 2001. Disponible a: calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/24496/qmem3512_web.pdf?sequence=6
II) «Misteriós?» (18-3-2014), Sant Boi boig pel Medi Ambient (blog). Disponible a: www.facebook.com/159653264109929/photos/a.170191433056112.37011.159653264109929/636025799806004/?type=3&theater
    Per a Abrera: Natàlia Salazar Ortiz, «Inventari Patrimoni Cultural d'Abrera. Memòria tècnica», Diputació de Barcelona, Ajuntament d’Abrera, maig 2008. Disponible a: patrimonicultural.diba.cat/uploads/08001/memoria.pdf
    Per a Vilanova i la Geltrú: I) Gener Aymamí, «Les coves del Penedès: la seva descoberta i utilització per l’home al llarg del temps», Del Penedès, núm. 7, hivern 2003-2004, p. 46. Disponible a: www.iepenedesencs.org/delpenedes/DelPenedes7.pdf
II) M. Claver et al., «Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental. Vilanova i la Geltrú», Diputació de Barcelona, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2009-2010. Disponible a: www.diba.cat/documents/429042/ed04e794-ca6b-4d72-ac81-16f2ea9198fb
III) Alberto del Castillo i Manuel Riu, «Dos nuevos hipogeos en Villanueva y Geltrú (prov. Barcelona) : 1. Hipogeo de Casa Papiol (calle Mayor, 30) : 2. Hipogeo de Can Fideuer (plaza Mayor, 5)», separata de Chthonia. Publication semestrielle du Centre International de Recherches Anhistoriques, núm. 3, Barcelona, 1964.
    Per a St. Feliu de Codines: Auroux, Ll. (9-12-2014), «Un hipogeu a Sant Feliu de Codines», Espeleobloc (blog). Disponible a: espeleobloc.blogspot.com.es/2014/12/un-hipogeu-sant-feliu-de-codines_9.html
    Per a Vilanova del Vallès: Enric Puig i Giralt, «Le souterrain de Santa Quiteria. Vilanova de la Roca», Subterranea, Bulletin de la Société française d’étude des souterrains, núm. 74, 1990, pp. 60-62.
    Per a Mollet: Òscar Matas Pareja i Jordi Roig Buxó, «La intervenció arqueològica a la plaça de Prat de la Riba, 14 (Mollet del Vallès): els primers indicis arqueològics del Molletum medieval», Notes, Mollet del Vallès, núm. 22, gener 2007, pp. 29-44. Disponible a: www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/110445/183177
    Per a Terrassa: Maria Gemma Garcia Llinares i Antonio Moro Garcia, «Les galeries subterrànies de Terrassa. Consideracions cronològiques i d'ús», Actes del Congrés Sant Cugat'02. Intervencions arqueològiques, pp. 225-234. Disponible a: www.dropbox.com/s/l99uizn0zhfyf8a/2002_024.pdf
    Per a Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat i Sant Llorenç Savall: Joan Manuel Coll i Riera i Jordi Roig i Buxó, "Galeries subterrànies d’època moderna (segles XVI-XVIII): tipologia i propostes de funcionalitat a partir de l’estudi arqueològic", Actes del Congrés Sant Cugat'02. Intervencions arqueològiques, pp. 252-261. Disponible a: www.dropbox.com/s/u3aqxjeviszum3v/2002_028.pdfw
    També, per a Castellar del Vallès, Sentmenat i Sant Llorenç Savall: Esteve Prat i Paz i Enric Puig i Giralt, «Les Grutes de Castellar», Plaça Vella: revista cultural, Castellar del Vallès, núm. 35, abril 1993, p. 21-46.
    Per a Cerdanyola: Josep Cuenca (15-8-2016), «Hipogeu de can Coll. Cerdanyola del Vallès», GEB (Grup d’Espeleologia de Badalona). Disponible a: www.geb.cat/hipogeu-de-can-coll-cerdanyola-de-valles/
    Per a Sant Cugat: Laura Suau Lleal i Albert López Mullor, «L’excavació a les ruïnes de la capella de Sant Adjutori (Sant Cugat del Vallès)», Actes del Congrés Sant Cugat'02. Intervencions arqueològiques, p. 518. Disponible a: www.dropbox.com/s/4k2z70owkzpyl62/2002_062.pdf
    Per a Subirats: «[Hipogeu de] Torre Ramona o Torre Ramon». (Cal dir que no sembla una galeria del gènere de les estudiades aquí: n’hi haurà prou amb dir que se suposa inacabada i té una longitud de... 119 m!) Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. Disponible a: invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=27684&consulta=MCUyKzA4OTA1OCU=&codi=1784
    Per a Sant Cugat Sesgarrigues: «La Fresquera de Cal Pau Vidal». Ajuntament de Sant Cugat Sesrovires. Disponible a: www.santcugatsesgarrigues.cat/el-municipi/guia-del-municipi/llocs-d-interes/la-fresquera-de-cal-pau-vidal
    Per a Gelida: Pablo del Fresno Bernal, «Informe – memòria dels treballs de documentació de la gruta del carrer Marquès de Gelida», Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, octubre 2007. Disponible a: cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qmem6796_web.pdf.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari