Llocs distingits

    Els llocs distingits que hem d'oferir amb paraules senzilles i respectuoses a una persona de més edat, de rang superior o a qui desitgem obsequiar, són:

    Passejant en la seva companyia, el costat dret; a la sala de casa, el sofà o un altre seient tou i adequadament entapissat (en el qual no ens ha de sorprendre que s'acomodi el visitant després d'una lleugera demostració de repugnància, mostra de gentilesa); en una llotja, els seients davanters, en especial aquell des d'on s'albiri millor l'escot de la primera actriu sense girar la cara; a taula, la capçalera; en una escala, el costat del passamà; en un automòbil, el seient davanter al costat del xofer; en el camp d'extermini, la plaça de supervisor del crematori; a la sala capitular del convent, el seient de la mare priora.

La Urbanitat

QUÈ ÉS? La Urbanitat és aquell complement de les vostres qualitats físiques i morals que els presta més brillantor.

QUÈ ENSENYA EN GENERAL? Ensenya a ser consol i ajut d'Autoritats militars, policials i religioses; de pares, germans, cunyats i altres parents; de mascotes, amics i coneguts, i fins i tot d'indigents i animals silvestres. Més encara: a estimar Déu sobre totes les coses i a tenir-lo present en llevar-nos i en anar a dormir, en asseure'ns a taula o a la banqueta del clavicèmbal i en empunyar l'estic per iniciar un partit d'hoquei sobre gel, aprofitant aquestes ocasions per dedicar-li una pregària.

QUÈ ENSENYA EN PARTICULAR? Ensenya a ser sobris i diligents, treballadors, discrets, ben compostos en el vestir, i pulcres i polits pel que fa al cos, amb especial mirament als engonals i a les zones situades entre els dits dels peus; a no menjar amb les mans ni menjar sense control, no furgar-se el nas i mirar el que n’hagueu extret, no arrossegar cadires, no descansar les parts sobre la cantonada de la taula, no badallar amb solfa o cantarella, no esquitxar amb saliva la faç del vostre interlocutor, no mentir, no dissentir amb vehemència, no parlar malament dels absents, ni que pertanyin al PP...

Ser urbanitzat equival, en suma, a ostentar dos preciosos atributs que es diuen Virtut i Cortesia.

Com que a sants i a minyons, no els prometis si no els dons...

Us aviso que ja és aquí el llibre immortal

Els treballs i els dies del mestre Gardeñes.

I us recomano que abans no us cremin als dits i us els gasteu en regals nadalencs i de Reis, no perdeu l'oportunitat d'adquirir-lo a la llibreria virtual d'Amazon (Amazon.es Llibres, introduint-hi el meu nom i cognom).

De res.

Un diumenge al matí a Alella

    Ahir diumenge, a la vitivinícola Alella (el Maresme), al centre cultural Can Lleonart, un equipament municipal que ocupa un edifici de planta i dos pisos que té una façana preciosa, amb esgrafiats i un coronament curvilini d'aire barroc, es va celebrar un esdeveniment amb tantes cares com un tetraedre: la lectura del manifest del Correllengua 2018, una actuació del duo musical valencià VerdCel --insuperable la seva versió del "No passareu" d'Apel·les Mestres ("No passareu! I si passeu, / serà damunt d'un clap de cendra...")--, el lliurament del XXII premi de poesia Alella a Maria Oleart i del XVIII premi de contes Alella a Guida Alzina.

   Jo havia presentat al concurs de poesia, amb les restes de l’esperit esportiu que em caracteritzava en altres temps, un poemari titulat "Vent que no xiula", que per una estranya conjunció còsmica va obtenir una menció especial del jurat (i qui no es consola és perquè no vol).

    Doncs aprofito per agrair un cop més als organitzadors, des d’aquí, que se’m donés l’oportunitat de fer unes consideracions prèvies abans d'entrar en matèria, explicant que els poemes presentats al concurs i que no m’havien servit per guanyar-lo eren dels que jo anomeno “de batalla”. De batalla contra la concepció, encara vigent entre nosaltres, de la sordesa com una malaltia i també contra el joc de mans que ha pretès, amb un parell de passis màgics, fer desaparèixer la sordesa del món.

   “Que en què consisteix aquest joc de mans? Primerament se li diu al públic que aquests individus de què parlem no són muts perquè poden emetre sons i es convida el respectable a comprovar-ho trepitjant-los l’ull de poll; tot seguit se l’assabenta que sords, el que se’n diu sords, no ho són pas, perquè qui més qui menys tots tenen restes auditives, cosa que és veritat. De manera que si no hi ha sords, ni muts ni sordmuts, alehop!, ja no hi ha sordesa. Es tracta pròpiament de deficients auditius. I, esclar, permetre que un deficient auditiu parli amb les mans fóra admetre que és sord o sordmut, cosa que s’acaba de demostrar que és impossible. Conclusió? Doncs que parlin com nosaltres: amb la boca!”

    En fi, vaig llegir un dels poemes, i vaig tornar a comprovar que petit que és el món: el guanyador del concurs de contes, Xavier Vidal Alemany, resulta que és amic i company de feina d’un cosí. Els camins del Senyor, com els del Procés, són inescrutables.

    Aquí van unes quantes fotos.

De com respondre l'interrogatori de la Fiscalia

Rebrem les subtils preguntes de la Fiscalia amb humilitat, amb la íntima convicció que Ella tan sols procura el restabliment en aquest món de la Justícia. En conseqüència, no recorrerem a la mentida ni a cap subterfugi per mirar d’excusar el nostre delicte o alleugerir el càstig merescut.

A les preguntes, el més correcte és contestar sense vehemència i, si pot ser, de bon grat, i quan acabades l’acusació i la defensa, se’ns concedeixi l’última paraula, començar la nostra manifestació amb una cosa així com “M’ha fet molt de favor la Fiscalia en rectificar amb objectivitat el meu punt de vista inadequat i, sens dubte, erroni; En descobrir el meu pecat, certament execrable", etc.

Al llarg de la vista estan fora de lloc la rebequeria i els sanglots, com també l’actitud d’aquells individus que de cop i volta salten de la banqueta, abracen la Fiscalia i li fan un petó a la boca per impedir que continuï. Tot i que no són recomanables, aquestes demostracions es poden acceptar, però, en cas que estiguem seguint el procés amb amor i amb sincer penediment.

Nota de servei

L'adreça-e de l'editorial que va publicar el diccionari ha canviat. Ara és:

https://www.documentauniversitaria.com/

Si el voleu adquirir, a la pàgina que obrireu, heu de fer clic a "Autors", escriure-hi "Ramon Ferrerons" i, a la nova pàgina, cap avall, es mostren les imatges de tots dos volums. Primer heu de fer clic a la primera i demanar-lo, a continuació, a l'altra i demanar-lo també (o us quedareu a mitges).

Última hora:

La causa del llarg silenci d'aquest blog, que espero no perllongar gaire, ha estat la feixuga redacció de dos llibres en paral·lel. De tots dos, el que ha guanyat finalment la cursa per només uns dies de diferència ha estat la biografia Els treballs i els dies del mestre Gardeñes, que en breu em publicarà Amazon. Ja us tindré informats tant de la disponibilitat d'aquest com de l'aparició de l'altre.

Ci vediamo presto.