Amb el terme preguerra vull designar l’escalada d’accions polítiques i militars
que té lloc entre el desembarcament argentí a les illes del 2 d’abril de 1982 i
el bombardeig de Puerto Argentino i l’enfonsament del creuer General Belgrano
pels britànics els dies 1 i 2 de maig, respectivament, fets que es poden
considerar l’inici de la guerra de les Malvines pròpiament dita, que acabaria
el 14 de juny de 1982.
Cert que la preguerra té també els seus prolegòmens, però la de l'arxipèl·lag és una història ben moguda i d'antecedent en antecedent corro el risc de remuntar-me al dia que el navegant Amerigo Vespucci el va albirar per primer cop.
Divendres 2 d’abril:
Una força conjunta de l’armada i l’exèrcit
argentins, composta per 5.000 homes sota el comandament del contraalmirall
Carlos Büsser, desembarquen de nit a Port Stanley, capital de l’arxipèl·lag de
les Malvines (Falklands Islands), a uns 800 km de les costes argentines i a
1.080 km. de les illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, llavors considerades
per les autoritats del Regne Unit una dependència de les Falklands.
Els invasors troben una feble resistència que,
sense que infligeixin cap baixa als defensors, els causarà un primer mort, el
capità de corbeta Pedro Edgardo Giachino. La seva mare, María Delicia Rearte,
resident a Mendoza, dirà en conèixer la notícia: “He perdut un fill. No crec
que pugui resignar-me, però tenim tant d’orgull, tant, tant…”
A les Malvines es fan els primers presoners
anglesos.
El president de facto de l’Argentina, tinent
general Leopoldo Galtieri, parla des del balcó de la Casa de Govern. “Hem
recuperat –diu–, salvaguardant l'honor nacional, sense rancúnies, però amb la
fermesa que les circumstàncies exigeixen, les illes australs que integren per
dret legítim el patrimoni nacional.”
El Consell de Seguretat de les Nacions
Unides es reuneix per tractar l’assumpte.
Dissabte 3 d’abril:
Els 49 soldats anglesos d’infanteria de
marina que formaven la guarnició encarregada de la custòdia de les illes,
presoners, són traslladats, juntament amb el governador Rex Hunt, a Montevideo
i, després, al Regne Unit.
El Consell de Seguretat de l’ONU aprova per
10 vots a favor (EUA, França, Guaiana, Irlanda, Japó, Jordània, Togo, Uganda,
Zaire, i Regne Unit), 1 en contra (Panamà) i 4 abstencions (Unió Soviètica,
Xina, Polònia i Espanya), un projecte de resolució presentat pel Regne Unit que
exigeix la retirada immediata de les tropes argentines de les illes i l’inici
de negociacions, projecte que passa a ser, doncs, resolució ferma, la 502.
El Regne Unit trenca relacions amb l’Argentina
i nomena Suïssa representant dels seus interessos al país sud-americà, en tant
que l’Argentina nomena el Brasil representant dels seus interessos davant el
Regne Unit.
Diumenge 4 d’abril:
Uns 200 habitants de la ciutat de La Plata,
capital de la província de Buenos Aires, incloent-hi algunes dones d’edat, s’ofereixen
com a voluntaris davant les autoritats de la 10.ª Brigada d’Infanteria
mecanitzada per a un eventual enfrontament bèl·lic amb els anglesos.
Forces argentines ocupen les illes Geòrgia
del Sud en una operació que els reporta 3 baixes.
Dilluns 5 d’abril:
De matí, 30 navilis de guerra de la Royal
Navy, entre els quals hi ha dos portaavions, transportant 5.000 homes, salpen
del port britànic de Portsmouth cap a la regió austral de l’Atlàntic, gairebé
alhora que dimiteixen, a Londres, el secretari del Foreign Office, lord
Carrington, i el ministre de Defensa.
Atilio Molieni, ministre plenipotenciari de
l’Argentina a Londres, en declaracions telefòniques difoses per una emissora de
ràdio de Buenos Aires, atribueix la renúncia de lord Carrington a la seva “ceguesa
política” en haver mantingut sempre que el problema de les Malvines no tenia
entitat política.
El ministre britànic de Comerç, John
Biffen, anuncia davant la Cambra dels Comuns, que el govern podrà requisar
qualsevol vaixell mercant en raó de la crisi de les illes Malvines.
L’Argentina anuncia formalmente la
suspensió “cautelar i transitòria” de tots els pagaments de les transaccions
amb el Regne Unit.
Dimarts 6 d’abril:
El president estatunidenc Ronald Reagan
designa el general Alexander Haig per intercedir en el conflicte.
La primera ministra britànica Margaret
Thatcher afirma a la Cambra dels Comuns que no està disposada a dimitir com a
cap del govern. Ben al contrari, “aquest és el moment de la fortalesa i la
resolució”. Tot i mostrar-se oberta a una eventual mediació en el conflicte de Ronald
Reagan, la primera ministra ratifica el propòsit de Londres de restaurar la
sobirania britànica a les Malvines. Anuncia, d’altra banda, que a partir de la
mitjanit, restaran prohibides a territori del Regne Unit totes les importacions
de productes argentins.
La Junta militar argentina promet “millorar
el nivell de vida de la població” de les Malvines mitjançant l’augment de llocs
de treball, la millora del sistema d’avituallament, la prestació de nous
serveis i el respecte de l’”estil de vida” dels nadius.
Dimecres 7 d’abril:
L’ocupació per l’Argentina de les Malvines neguiteja
els banquers del Golf Pèrsic perquè gran part dels emprèstits contrets l’any
anterior per Buenos Aires en el mercat internacional, un d’ells de 600 milions
de dòlars, van ser finançats pels bancs àrabs del Golf. “Preguem perquè la
crisi se solucioni diplomàticament”, declara un d’ells segons el diari de
Bahrain Gulf Daily News.
Londres decreta, des del 12 d’abril a les
04,00 h GMT una “zona de guerra” de 200 milles marines (321 km) al voltant de
les Malvines dins la qual tot vaixell argentí es considerarà enemic i anuncia
que les seves forces seran “les primeres a tirar”. Com aclareix el ministre de
Defensa John Nott, això implica que el primer objectiu de la Royal Navy és “interrompre
els subministraments i reforços procedents del continent sud-americà amb
destinació a les forces argentines estacionades a les Malvines”.
La Casa Blanca anuncia que el secretari d’estat
nord-americà, Alexander Haig, viatjarà en breu a Buenos Aires i a Londres en el
marc de la missió de “bons oficis” que porta a terme Estats Units en aquesta
crisi.
El general argentí Mario Benjamín Menéndez
assumeix el càrrec de governador de les illes Malvines, Geòrgia del Sud i
Sandwich del Sud.
La Unió Soviètica declara el seu suport a l’Argentina.
França, Bèlgica, Holanda i Alemanya Federal
prohibeixen les vendes d’armes a l’Argen-tina.
Dijous 8 d’abril:
Els destructors Broadsword i Yarmouth salpen
de Gibraltar, seguits l’endemà pel Can-berra
que deixa Southampton amb 2.000 homes a bord.
Alexander Haig arriba a Londres per iniciar
consultes amb el govern britànic a fi de trobar una solució a la crisi. En
arribar, adverteix: “No porto cap solució a la motxilla”. Després de celebrar
converses amb Margaret Thatcher i el nou ministre d’Afers Exteriors, Francis
Pym, Haig, que es nega a fer declaracions a la premsa, deixa la capital
britànica per volar a Buenos Aires.
A Ginebra, el secretari general de les
Nacions Unides, el peruà Javier Pérez de Cuéllar, que es troba de viatge
oficial per Europa i que contempla la possibilitat d’un cap de setmana de
descans a Venècia, respon a la pregunta de per què no ofereix els seus bons
oficis als governs de Londres i Buenos Aires per tal de trobar una sortida
pacífica a la crisi, que el secretari general de l’ONU no pot prendre
iniciatives d’aquest tipus mentre el cap de la diplomàcia nord-americana fa la
seva pròpia missió mitjancera.
L’Argentina crea un pont aeri per avituallar
les tropes destacades a les Malvines.
Divendres 9 d’abril:
Haig arriba a Buenos Aires.
Des de l’exili cubà, Mario Eduardo
Firmenich, un dels fundadors de l’organització guerri-llera Montoneros, difon com
a secretari general del Movimiento Peronista Montonero, una declaració que
titula “Davant l’amenaça imminent d’invasió anglesa de les illes Malvines”: “En
esdeveniments recents les Forces Armades de la dictadura argentina han recuperat
militarment les Illes Malvines, el que constitueix de qualsevol manera una
autèntica reivindicació nacional llargament reclamada pel nostre poble. Davant
d’això, el govern reaccionari de la Sra. Margareth Thatcher ha resolt enviar
una flota de guerra a la zona amb l’expressa directiva d’agredir militarment i
envair novament una porció inalienable del nostre territori nacional…”. La
declaració proposa, entre altres coses, la creació d’un govern d’emergència
nacional amb representació de totes les forces socials i polítiques, i
l’ocupació de les empreses de capital britànic radicades a l’Argentina pels
treballadors i la seva nacionalització.
Dissabte 10 d’abril:
Es confirma que ja hi ha a la zona dos
submarins anglesos a propulsió nuclear (però pro-vistos només de torpedes
convencionals) i, acostant-s’hi, dues fragates. A més dels vaixells de
subministrament argentins, se suposa que el gran objectiu d’aquests submarins,
com també de dos més que s’hi esperen, és el vaixell insígnia argentí, el
portaavions 25 de mayo (comprat al
seu dia per l’Argentina precisament al Regne Unit), amb 18 avions de combat i 4
helicòpters especialitzats en lluita antisubmarina. Per si de cas, però, segons
fonts de la BBC a Buenos Aires, el 25 de
mayo roman fora de la “zona de perill”.
El president argentí Leopoldo Galtieri manté
una reunió amb Haig.
Se celebra una altra manifestació popular
de suport a la recuperació de les Malvines i, des dels balcons de la Casa
Rosada, Galtieri s’adreça als manifestants: “Si volen venir, que vinguin –diu–:
els presentarem batalla”.
Diumenge 11 d’abril:
Haig torna a Londres amb les mans buides.
Joan Pau II exhorta el Regne Unit i l’Argentina
a deposar actituds extremes.
La flota argentina es retira, en principi
per 24 hores, de la “zona de guerra” decretada per Londres al voltant de les
Malvines. “Cap navili de guerra argentí es trobarà a la zona d’exclusió
marítima decretada pel govern britànic, si més no durant tota la jornada de
dilluns”, sosté el comandant en cap de la Marina.
“L’Argentina està preparada, militarment i
psicològicament, per a un enfrontament amb la flota i les forces aeronavals
britàniques. Controlem perfectament la situació i no s’ha registrat cap
anormalitat en tot el territori nacional, incloent-hi les illes Malvines”,
informen tots els estats majors i, en particular, els de la zona sud del país.
Dilluns 12 d’abril:
De matinada, els vaixells anglesos bloquegen
les illes.
De nou a Londres, Alexander Haig es reuneix
amb Margaret Thatcher i durant les con-sultes, segons una font oficial, es
comunica telefònicament amb el ministre d’Afers Exteriors argentí Nicanor Costa
Méndez, almenys una vegada.
Després de més de 4 hores de discussions, l’OEA
(Organització d’Estats Americans) no arriba a cap acord sobre un projecte de
resolució relatiu a la crisi de les Malvines en raó de la insistència dels
països anglòfons del Carib –membres de la Comunitat Britànica– d’incloure-hi
frases de condemna contra l’Argentina per haver ocupat l’arxipèl·lag per la
força.
Dimarts 13 d’abril:
El Parlatino, o Parlament Llatinoamericà, organisme
intergovernamental permanent d’àmbit regional, censura a Bogotà la posició
adoptada pel Regne Unit amb relació a les Malvines i reconeix l’Argentina “com
a autèntica titular d’aquesta regió sud-americana”.
A l’aeroport londinenc de Heathrow, abans
de pujar a bord del seu avió especial, Alexan-der Haig anuncia que torna de
moment a Washington per donar temps al Regne Unit i l’Argentina de considerar “noves
idees”. “Crec que el conjunt de la situació a la regió és cada vegada més
perillós –afirma–, i per aquest motiu és urgent una solució política.”
Dimecres 14 d’abril:
L’ambaixador del Regne Unit a La Paz,
Stanley Duncan, visita el ministre d’Afers Estrangers bolivià Gonzalo Romero
Álvarez. Li adverteix que el suport del país a la posició de Buenos Aires “tindria
greus implicacions per a la pau a Amèrica del Sud” i li fa saber que la Gran
Bretanya, molt a desgrat seu, hauria d’aplicar la força “per alliberar la
població de les illes Falkland”.
La CEE (Comunitat Econòmica Europea)
decideix a Brussel·les suspendre per un mes les importacions de productes
argentins en solidaritat amb el Regne Unit en la crisi de les Malvines,
resolució que entrarà en vigor el divendres 16 i tindrà validesa fins al 17 de
maig.
En una sessió extraordinària de la Cambra
dels Comuns, Margaret Thatcher, en obrir el debat, anuncia que “si la zona (d’exclusió
marítima al voltant de les Malvines) és desafiada, considerarem el fet com la
prova més clara que la cerca d’una solució pacífica ha estat abandonada. Aleshores
decidirem les accions necessàries, que ningú no en tingui dubtes”.
Washington. Després de rebre Alexander Haig
a la sala Oval, Ronald Reagan anuncia en una conferència de premsa improvisada
que li ha demanat al secretari d’estat que torni “pròximament” a Buenos Aires
per prosseguir la seva missió. La situació és “molt delicada, molt crítica” va
indicar en negar-se a detallar les idees “presentades i que totes dues parts
estudien seriosament”.
El representant permanent de Panamà davant
l’ONU, Carlos Ozores, demana la convo-catòria urgent del Consell de Seguretat
davant “la greu amenaça a la pau i la seguretat internacionals que representa l’expedició
bèlica naval britànica i les mesures unilaterals coercitives” anunciades per
Anglaterra.
Mentre la gran força naval britànica
continua navegant cap a l’Atlàntic Sud, la flota argentina surt de Port
Belgrano, al sud de Buenos Aires, amb destinació desconeguda.
Dijous 15 d’abril:
Haig arriba a última hora a la capital del
Plata des de Washington després de 16 hores de vol i, només baixar de l’avió,
segons una font pròxima al ministre d’Exteriors Costa Méndez, li diu a aquest: “Tenim
una mica de temps, la flota britànica avança lentament”.
El flamant governador de les Malvines, el general
Mario Benjamín Menéndez, assegura que “les forces britàniques no ens treuran de
les Malvines, ja que els gairebé 10.000 soldats que hi ha aquí estan preparats
per repel lir qualsevol agressió”.
L’agència nord-americana UPI difon la foto
d’un vaixell oceanogràfic soviètic –l’Akademik
Knipovich–, prop d’Ushuaia, a l’extrem sud de l’Argentina, que suposadament
espiaria la flota britànica a profit de l’alt comandament militar de Buenos
Aires.
Divendres 16 d’abril:
El creuer General Belgrano, de 13.000 tones i amb 1.093 persones a bord, que
ha romàs ancorat a Puerto Belgrano mentre se li feien tasques de reparació i
manteniment, es fa a la mar a les ordres del comandant Héctor Bonzo.
Dissabte 17 d’abril:
Continuen a Buenos Aires les converses de
Haig amb les autoritats argentines.
El gruix de la flota britànica salpa de l’illa
d’Ascension, situada a 4.200 milles de Porst-mouth i a 4.000 milles de les
Malvines.
Dilluns 19 d’abril:
Costa Méndez demana a l’OEA l’aplicació del
TIAR (Tractat Interamericà d’Assistència
Recíproca), l’article 3 del qual estableix que “un atac armat per part de
qualsevol estat contra un estat americà, serà considerat com un atac contra
tots els estats americans i, en conseqüència, cadascuna de les dites parts
contractants es compromet a ajudar a fer front a l’atac…”. (Curiosament, els
EUA i Canadà, dos estats signants d’aquest tractat de defensa i, per tant,
aliats potencials de l’Argentina, pertanyen també a l’OTAN, a l’igual del Regne
Unit.)
Haig torna als EUA.
El govern britànic rep amb prudència l’anunci
del cap de la Força Aèria argentina, general Basilio Lami Dozo, que es imminent
una solució pacífica al conflicte de les Malvines.
Dimarts 20 d’abril:
Margaret Thatcher rebutja davant la Cambra
dels Comuns gran part de l’últim pla de pau provinent de Buenos Aires per posar
fi al conflicte de les Malvines, que entre altres coses no fa esment del dret
dels habitants de les illes a l’autodeterminació, però advoca per una sortida
diplomàtica a la crisi.
Dimecres 21 d’abril:
Més vaixells anglesos arriben a l’illa d’Ascension
transportant tancs, caçabombarders d’enlairament vertical Sea Harrier,
helicòpters de desembarcament i 3.000 soldats.
Dijous 22 d’abril:
El president de facto Galtieri inspecciona el
dispositiu de defensa desplegat a les Malvines en un acte probablement destinat
a reforçar la moral de les tropes que hi estan acantonades.
“Jo no puc excloure el recurs a la força
–diu la Dama de Ferro a ministres i diputats–, perquè les negociacions podrien
durar interminablement”. I afegeix que cal “estar disposats a defensar aquelles
coses en què creiem”.
El Parlament Europeu emet una resolució
sobre el conflicte la part substantiva de la qual comença: “1.- [El Parlament] condemna sense reserves la
invasió de les illes Malvines.- 2.- Pren coneixement i dóna suport a la
Resolució 502 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre l’Argentina
que exigeix el cessament immediat de les hostilitats i la retirada immediata de
les forces argentines establertes a les Malvines, i convida els governs argentí
i britànic a buscar una solució diplomàtica als seus desacords i a respectar
plenament els objectius i els principis definits en la Carta de les Nacions
Unides…”
El Parlament Andí, un organisme de tipus
consultiu de la Comunitat Andina de Nacions, presidit per Raúl Baca Carbo, president
també del Parlament equatorià, declara el seu total suport a la causa argentina
i exhorta tots els pobles i organitzacions internacionals a no desistir en la
recerca d’una solució pacífica de la crisi.
Divendres 23 d’abril:
La flota britànica està en “posició de
defensa”, última etapa abans de la posició de combat.
Dissabte 24 d’abril:
Tots els efectius del dispositiu de defensa
argentí a l’Atlàntic Sud estan en “estat d’alerta”.
Diumenge 25 d’abril:
Desembarcament britànic a l’illa de Geòrgia
del Sud (Puerto Leith i Grytviken), a 1.300 km a l’oest de les Malvines. Els trets de les metralladores dels helicòpters britànics atenyen un submarí argentí proper, el Santa Fe, i un míssil disparat per un d’ells impacta contra la torreta, que travessa sense explotar i que s’emporta una cama d’un tripulant. Amb tot, la nau, molt malmesa, de fet amb danys irreversibles, aconsegueix tornar a Grytviken, d'on havia sortit i on desembarquen els tripulants i el ferit mentre les tropes angleses avancen pertot.
El tinent de navili Alfredo Ignacio Astiz
–el conegut torturador del Grupo de Tareas 332 de l’ESMA (la tristament famosa
Escuela de Mecánica de la Armada)–, al front dels efectius argentins de Puerto
Leith, avaluada la situació i sense haver oposat cap resistència, hissa la bandera blanca de
capitulació a les 5 de la tarda i firma la rendició de les seves tropes a bord de la fragata Plymouth.
A Washington, Nicanor Costa Méndez desatén
una reunió amb Haig que havia estat anunciada a so de bombo i platerets pel
Departament d’Estat. Raó? L’atac contra Geòrgia del Sud, que implica “No més
negociacions amb Anglaterra, de moment”.
Dilluns 26 d’abril:
Londres declara que les seves forces han fet
200 presoners i que la Union Jack oneja a l’illa de Geòrgia del Sud.
Buenos Aires anuncia l’enviament de
reforços urgents a les Malvines.
Margaret Thatcher afirma a la Cambra dels
Comuns que “no hi ha estat de guerra entre el seu país i l’Argentina”.
18 ministres d’Afers Exteriors dels països
subscriptors del TIAR assisteixen a Washington a la sessió d’obertura de la
vigèsima reunió extraordinària de l’organisme. No hi són els ministres de
Mèxic, Jorge Castaneda, que s’espera que arribi l’endemà, ni els del Salvador i
Xile. Els assistents fan una crida per preservar la pau a l’hemisferi i
resoldre les diferències argentino-britàniques dins les normes del dret
internacional.
El secretari general de l’ONU, Javier Pérez
de Cuéllar, demana al Regne Unit i l’Argentina que compleixin d’immediat la
Resolució 502 del Consell de Seguretat i aturin la violència. “És imperatiu
aturar –proclama– l’escalada de la situació.”
El papa Joan Pau II envia un missatge a la
reina Isabel per suggerir que es facin tots els esforços possibles per assolir
una solució pacífica en el conflicte de les Malvines.
Es difon a Bridgetown (Barbados), una carta
de l’alt comissionat britànic Stanley Arthur, que es troba al país, en què
descarta l’ús d’armes atòmiques en el conflicte amb l'Argentina i rebutja l’acusació
que els submarins nuclears anglesos contaminen les aigües de l’Atlàntic Sud.
Dimarts 27 d’abril:
El ministre argentí d’Afers Exteriors Costa
Méndez declara a l’OEA que el Regne Unit llançarà un atac imminent, “dins de 24
o 48 hores”, contra les illes Malvines i apressa la comissió general de la
vigèsima reunió de consulta del TIAR perquè arribi a una resolució sobre la
crisi, si pot ser, en un dia.
El rotatiu The Times anuncia que una unitat de marines ja ha desembarcat a l’arxipèl·lag, informació que el diari
londinenc de tarda The Standard
reprèn: “Responsables dels serveis d’informació nord-americans indiquen que
comandos britànics es troben ja en una regió poc habitada de les Malvines.”
Dimecres 28 d’abril:
L’assemblea plenària de la vigèsima reunió
de consulta del TIAR acorda per 17 vots a favor i 4 abstencions (Xile, Colòmbia,
Trinitat Tobago i els EUA): “1.- Apressar el govern d’Anglaterra que cessi
immediatament les hostilitats que realitza a la regió de seguretat... 2.- Apressar
el govern de l’Argentina que s’abstingui així mateix de realitzar qualsevol
acció que pugui agreujar la situació. 3.- Instar aquests governs que
estableixin immediatament una treva... 4.- Expressar la disposició de l’òrgan
de consulta de donar suport... als nous esforços... orientats a la solució
justa i pacífica del problema. 5.- Prendre nota de les informacions rebudes
sobre les importants gestions del secretari d’estat nord-americà... 6.-
Deplorar l’adopció pels membres de la Comunitat Econòmica Europea i altres
estats, de mesures coercitives de caràcter econòmic i polític que perjudiquen el poble argentí i exhortar-los que aquestes mesures siguin aixecades...”
Londres anuncia que establirà una zona d’exclusió
naval i aèria al voltant de les Malvines divendres 30 a partir de les 11,00 h
GMT.
Els dos dies que queden abans del bloqueig
total britànic, si no es compliquen amb accions bèl·liques prèvies, són
crucials en el desenvolupament del conflicte, indica el secretari de premsa de
la Casa Blanca, Larry Speakes, quan l’última oferta mitjancera dels EUA no ha
estat rebutjada pel govern militar argentí.
Fonts de la intel·ligència estatunidenca
indiquen, segons el diari The Wall Street
Journal, que l’Argentina ha enviat un submarí a la zona d’exclusió
decretada pels britànics amb instruccions d’enfonsar vaixells anglesos.
Nicanor Costa Méndez nega a l’agència Efe a
Washington que l’Argentina hagi rebutjat un nou pla de pau proposat pel
secretari d’estat nord-americà Alexander Haig: “Estem estudiant-lo”, diu.
Preguntat sobre si l’esclat de les hostilitats a l’Atlàntic Sud tancarien l’alternativa
negociadora, declara: “Les negociacions poden coincidir amb la guerra perquè
són per acabar-la.”
L’assemblea general del sindicat de
controladors aeris i tècnics de la CORPAC (Corporació Peruana d’Aeroports
Comercials), en suport de la “germana nació” argentina, declara un boicot total
a qualsevol avió de bandera anglesa que arribi a Lima o hi estigui en trànsit.
Télam, l’agència oficial de notícies de l’Argentina,
informa que els efectius militars argen-tins a les Malvines i al sud del país es
troben en estat de “màxima alerta” i que el mal temps regna a l’arxipèl·lag.
Dijous 29 d’abril:
El senador Joseph Biden, demòcrata per
Delaware, presenta a la Cambra Alta del Congrés una resolució que demana a
l’Administració Reagan que “posi en pràctica totes les mesures que calgui per
ajudar el govern anglès a aconseguir la total retirada de les forces argentines
de les illes Malvines i l’aplicació del principi d’autodeterminació”.
L’armada argentina informa de la mort a Grytviken del
suboficial primer Félix Oscar Artuso, pertanyent a la dotació del submarí Santa Fe, un cop en poder dels anglesos, en circumstàncies “no
degudament aclarides pel govern britànic”.
Divendres 30 d’abril:
Buenos Aires declara que des d’ahir dijous l’Argentina
considerarà “hostil” tot avió o vaixell britànic que es trobi en les seves
aigües territorials o en el seu espai aeri.
A Caleta Olivia, província de Santa Cruz,
cau accidentalment un helicòpter de l’exèrcit argentí i en resulten morts 10
militars.
Atès el rebuig argentí de les últimes propostes
nord-americanes per resoldre de manera pacífica la crisi de les Malvines, els
EUA donen per acabats els seus esforços de mediació i, d’altra banda, decideixen
suspendre el seu ajut econòmic i militar al país.
El ministeri d’Hisenda argentí es nega “per
manca de precisions” a comentar les sancions econòmiques decidides pels Estats
Units.
S’anuncia en el Lloyd’s Register que uns
quants vaixells britànics estan immobilitzats en aigües de Veneçuela a causa
d’un boicot decretat en solidaritat amb l’Argentina pels estibadors veneçolans.
Segons el primer ministre canadenc Pierre
Elliott Trudeau en una conferència de premsa en què explica el suport del
Canadà al Regne Unit, “si s’admetés la tesi argentina en el conflicte de les
Malvines, hi hauria guerres pertot arreu”.
El secretari d’estat Alexander Haig declara
a Washington que “la crisi al sud de l’Atlàntic entrarà en una fase nova i
perillosa en la qual són probables operacions militars de gran envergadura”.
En una curta roda de premsa celebrada al
final d’una entrevista amb el secretari general de l’ONU, l’argentí Nicanor
Costa Méndez afirma: “El meu govern està disposat a negociar en el marc de
l’ONU d’acord amb la resolució 502, per bé que tot és negociable llevat de la
sobirania de les illes.”
La flota britànica enviada a l’Atlàntic Sud
disposa d’armes nuclears tàctiques, diu el comentarista polític Jack Anderson,
del canal de televisió ABC (American Broadcasting Company), en referència a una
comunicació secreta de Londres al govern nord-americà, i té autorització per
fer-les servir, però “només sota greus circumstàncies”.
Els vaixells anglesos que es dirigeixen a
les illes Malvines no porten armaments atòmics assegura a l’agència Efe el
secretari general de l’OPANAL (Organisme per a la Proscripció de les Armes
Nuclears a l’Amèrica Llatina i el Carib, amb seu a Mèxic).
Dissabte 1 de maig:
Comunicat
de la Junta Militar argentina n ° 38: “La Junta
Militar comunica al poble de la nació, que a l’hora 04:40 del dia d’avui, 1 de
maig de 1982, el Regne Unit de Gran Bretanya, ha atacat Puerto Argentino [que és com s’ha rebatejat Port Stanley] a
les Illes Malvines.”
El de les 4,40 hores és el primer dels
bombardejos que l’aviació britànica efectua al llarg d’aquest dia contra
l’aeroport de Puerto Argentino.
Els pilots de l’aviació argentina, amb base
en el continent, tenen el seu baptisme de foc contra els anglesos.
Fragates britàniques canonegen Puerto
Argentino.
Una fragata anglesa resulta avariada i potser
destruïts (el ministeri de Defensa anglès no ho reconeix), quatre avions
Harrier.
Segons informarà el dilluns 3 l’agència
oficial argentina Télam, 11 morts i 17 ferits, tots ells kelpers, habitants civils de les illes, provoca l’intent de
desembarcament britànic a Port Darwin, el petit aeròdrom del qual també és
bombardejat.
A l’Argentina es crida a files la lleva de 1961.
El president de facto Galtieri, a través d’un
discurs dirigit al país, destaca que l’Argentina “respondrà a l’atac”.
Diumenge 2 de maig:
Costa Méndez envia una nota de protesta al
secretari d’estat Haig pel paper jugat pels EUA en la crisi: “…No pot ignorar
el Sr. Secretari d'Estat que la posició assumida pel seu govern haurà de deixar
profundes empremtes en les relacions que mantenen els nostres dos països. El
poble argentí no comprendrà ni oblidarà que en una de les hores més crítiques
de la seva història, contrastant amb la solidaritat que li arriba des de tots
els racons del continent, els Estats Units hagin preferit prendre partit per
una potència aliena a l’hemisferi tot cooperant amb els seus designis agressius.”
Fora de la zona d'exclusió total decretada
pels britànics, el submarí nuclear anglès Conqueror,
comandat por Chris Wreford Brown, torpedina a les 4 de la tarda el creuer General Belgrano i l’enfonsa. Hi ha 323
víctimes entre desapareguts i morts.
