El passat 2020 es commemorava una fita històrica: el 400è aniversari de la publicació a Madrid de la Reduction de las letras y arte para enseñar a ablar los mudos, de Juan Pablo Bonet. Doncs bé, la meva intenció era la de fer una modesta aportació als actes que, tot i la situació d’excepcionalitat que patíem (i que, com és obvi, continuem patint), suposava que devien tenir previstos les associacions de sords per conscienciar els poders públics sobre la necessitat de donar passes més decidides quant al foment del bilingüisme llengua de signes/llengua oral.
L’aportació damunt dita hauria consistit en la transcripció, adaptada a l'ortografia, accentuació i puntuació actuals, de les capitulacions prematrimonials inèdites entre Juan Pablo Bonet i Matías Ruiz, oncle matern de Mencía de Ruicerezo, futura esposa del primer, fetes a Madrid el 22 d’octubre de 1607 davant l’escrivà reial Lucas García, que comencen així:
«Lo
que se asienta y concierta entre
los señores / Matías Ruiz, criado de su Majestad, en voz y
en nombre / de la señora doña Ana de Ruicerezo,
viuda / de Alonso de Huete, aposentador que fue de su majestad, /
como madre y curadora de la persona / y bienes de doña / Mencía de
Ruicerezo, su hija legítima, / y del dicho Alonso de Huete, su
marido, en
vir-
/ tud de la orden y comisión que declaro / tiene de la susodicha por
sus cartas para / asentar y concertar lo que en
esta capitula- / ción irá declarado [...].»
Passa, però, que la meva manca de formació paleogràfica em va fer ensopegar, en la intricada escriptura del castellà notarial de l'època, amb desconcertants abreviatures i probables unions extraterrestres de paraules, uns esculls que per a mi resultaven aquí i allà insalvables i em privaven de transcriure el document en condicions.
En perill com em trobava, doncs, envio un SOS a l’Institut Cervantes, que em deriva al seu temps a l’Associació Espanyola de Traductors, Correctors i Intèrprets, que al seu torn em deriva a un traductor i intèrpret jurat gallec, que gentilment accedeix a estudiar el document si bé em fa saber al cap d’uns mesos que es veu obligat a renunciar a la tasca, atesa «la dificultat de comprensió del text». I enmig de la boira, nous SOS cada cop més desesperats: a una doctora en filologia hispànica de la Complutense, a una doctora en història moderna i contemporània de la UAB, i a una catedràtica de la UB, del departament de filologia catalana i lingüística general. I ni piu.
Avui, ja naufragat i llançat pel mar a aquest blog remot, envio el meu últim senyal d’auxili. Si tens alguna perícia en tasques d’aquest tipus, si saps el pa que s'hi dóna i, tot i així, vols col·laborar a posar en clar el text de referència, pots contactar amb mi a través de l’aplicació Messenger de Facebook. I discutim la jugada per correu-e privat.
Salut.
