dimarts, 27 d’octubre del 2020

Un poema polsegós

 

 

Entre els fulls escrits per una cara que guardo per reutilitzar, me’n surt un amb un poema que vaig escriure fa segles i que em ve de gust transcriure aquí. El titulava “Aquell paio”:

Té aquell paio la delera 
d’esquinçar totes les fotos, 
que no el restitueixin els miralls, 
que les ocasions mateixes el refusin. 
Triga a venir i quan ve 
triga a adonar-se’n. 
Si inquireix el dia i l’hora 
és per comprovar que s’ha confós, 
que segurament aquí no és. 
Els torbs rabents de la tardor 
li estriparan camisa i pantalons, 
li rigidificaran l’encongiment. 
Quan es fondrà la neu d’hivern 
no en quedarà ni el cuiro: 
un record vague potser, però ningú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada