A la ciutat dels sants, el passat dia 8, no gaire després de l’alba, amb 19º C de temperatura, una velocitat del vent de 6,5 km/h i una humitat del 46%, es posava en marxa l’operació «Meravelluç», nom en llenguatge xifrat de transmissions de l’operació «Conquerir Ausa».
Tot i no disposar, a causa d’una fallada tècnica («Dispenseu les molèsties»), de suport des de l’aire per part de les forces especials sordes, el nostre heroi saltava de l’esbufegant cavall de ferro i, gens esporuguit, entrava en acció. Ignorava el que li podia sortir al pas pel camí: ho hauria de comprovar sobre el terreny. En tot cas, la missió havia de ser neta, és a dir, sense causar baixes. L’objectiu? Una antiga masia amb una vistosa torre adossada, que dóna nom a tota la casa: la Torre dels Frares.
En havent fet un cafè aigualit en un punt no revelat del trajecte i ja palplantat al davant, va aspirar un parell de vegades l’aire net d’aquella hora i, convidat per un rètol fixat al vidre de la porta («Empenyeu»), la va obrir amb cautela. Què s’hi trobaria? El vestíbul estava desert. Però no, no havien fallat els informes d’Intel·ligència del Cos: en una de les sales de la planta baixa, la Segimon Serrallonga, hi havia gent tan matinera com ell, feinejant, xerrant o totes dues coses alhora.
Primera fase de l’operació conclosa sense cap incidència, doncs. Saludaria tot seguit, dins el més estricte respecte a les normes usuals de cortesia, els pocs coneguts encara que va distingir d’entre els presents: Jordi Serrat, l’ànima atrafegada de l’acte que s’hi celebraria en commemoració del bicentenari del naixement de Jaume Clotet (v. https://tuit.cat/tykvq); el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, catedràtic Francesc Xavier Vila i la reina absoluta dels intèrprets de LSC, Judit Farrerons.
Començaria
a arribar el primer públic, ponents i convidats, tots
interactuant, consolidant relacions... Però ben aviat se’ls cridava
l’alto amb puntualitat espartana. Era l’hora d’iniciar la
Jornada i, amb ella, la segona fase de l’operació, en el curs de
la qual, entre altres aportacions d’interès, el nostre heroi
presentaria la seva arma secreta «Signar en el XIX: el testimoni de
Clotet». Però, com se sol dir, això ja és una altra història.
