divendres, 14 d’octubre de 2016

Des de Taiwan amb amor

Foto: Associated Press. Font: The Wall Street Journal, 28-9-2016

   És per al vostre coneixement, occidentals i a sobre katalans, amb la vocació de servei al proïsme que em caracteritza, que escric aquestes ratlles, una barrija-barreja d'esdeveniments viscuts, lectures i apressades notes de viatge, tot plegat fet amb tant de rigor i afany d'objectivitat com se li pot exigir a un ésser humà. I no passeu pena, que tot ho farem i encara plegarem d'hora.
    --Dels països europeus, si no vaig errat, incloent-hi les Espanyes, l'únic que reconeix Taiwan com a estat sobirà és Ciutat del Vaticà, ben mirat, un altre estat sui generis. Per a gran part del món, doncs, l'illa no és sinó la 23a província de la República Popular de la Xina.
   --Si necessiteu cafè mòlt a Taipei, deixeu de donar voltes i aneu directament a la botiga de queviures suecs d'Ikea.  
    --Em fa mal un dels deu queixals de l'hemisferi oriental del cap, i no he esbrinat encara si pertany a la barra de dalt o la de baix.
     --Plou i, en les pauses, cau un xim-xim diminut.
    --Als autobusos taipeiesos (o com se'n digui), es pot pujar, si s'està disposat a practicar un esport de risc, per qualsevol de les dues portes que tenen: la del mig i la del costat del conductor tot i que, normalment, s'ha de baixar pel davant, que és on hi ha la caixa per dipositar en moneda els 15 New Taiwan dollars, comunament anomenats iuans, l'equivalent d'uns 50/60 cts. d'euro, que costa el trajecte i on hi ha també el trasto, molt més freqüentat, per amorrar-hi una tarja moneder, l'EasyCard.
Font: Imatges Google
   --Aquesta tarja té un cost de 100 iuans (poc menys de 3,00 €) i es pot carregar amb els calés que sigui per traslladar-vos amb metro i autobús, amb el benentès que cada vegada que en feu ús minva l'import disponible. Es veu que fins fa poc, si la tornàveu, us n'abonaven el saldo més els 100 iuans. Avui, però, no sé si prèvia consulta als cèlebres 21 directius de TMB, us tornen el saldo, però ja no els 100 iuans.
  --Tingueu en compte que en els establiments públics modestos no serveixen beguda durant els àpats i que, si no sou de secà i en voleu, cal demanar-la expressament, com demanar també, si en tenen, fork and knife o us veureu condemnats a fer servir els kuai, els bastonets fets de fusta, bambú, plàstic..., per pescar bocins d'aliments més o menys sòlids: tot un art.  
    --Enviar una instància a l'IEC quan torni a casa per demanar que els seus savis deixin en pau els accents diacrítics nostrats, aquells que es posen per distingir paraules diferents que s'escriuen igual (bé - be, dóna - dona) i que, conforme a la seva vocació, emprenguin la simplificació de l'escriptura tant del xinès ja simplificat com del heavy.
   --Si de cop i volta sentiu una fetidesa insuportable sapigueu, moments abans de vomitar allà  mateix on sou, que l'únic que passa és que heu ensumat un plat del famós stinky tofu 'tofu pudent'. I us ben asseguro que en tindreu ocasió per poc que us estigueu en el país.
   --Per als amants dels llibres, una de bona i una de dolenta. La bona: a Taipei hi ha dues llibreries, obertes a qualsevol hora, en què sol haver-hi molta gent passant l'estona en un ambient que convida a llegir, que és el que fa la majoria del personal, assegut o fins i tot estirat a terra sense manies (i entre aquests darrers no descarteu que hi hagi qui simplement fa una becaina). La dolenta: com no sapigueu llegir en mandarí estàndard, japonès o anglès, més val que passeu de llarg i aneu a fer una cerveseta o un te fred amb mango.
Font: Imatges Google
   --Tot és ple de dibuixos com ara els de la gateta Hello Kitty i altres encara més horribles, de peluixos i ninots: per exemple, de les carteres de moltes noies solen penjar peluixos i fins i tot en les obres en construcció, a part els típics senyals de precaució, us rebran dibuixets de personatges entranyables que us advertiran que aneu amb compte. Entre els motius ornamentals que no falten enlloc, a més, hi trobareu indefectiblement flors i cors i fanalets, sovint contra fons de color rosa que l'amor s'hi posa, i carones de felicitat exprés.
    --Dos o tres dies de tifó Megi de resquitllada acompanyat de vents amb ràfegues superiors als 120 km/h.
    --S'ha esberlat el cel: plou hores i hores a bots i barrals.  
   --Després de profundes cavil·lacions, he arribat a la conclusió que la història aquella que diu que va ploure durant quaranta dies i quaranta nits, fins que van desaparèixer de la terra tots els éssers que la poblaven, se la va treure del paraigua un taiwanès.
    --No haver distingit a temps un paquet de mongeta tendra congelada --ben difícil de trobar-- amb un de soja amb beina --n'hi ha pertot--, es paga a taula, perquè a diferència de la bajoca de la mongeta, la beina de la soja és tristament immenjable.
   --El 10 d'octubre d'enguany, tant a Taiwan com a la Xina Grossa, celebren el 105 aniversari de la fundació per Sun Yat-sen de la República de la Xina (1911, si no m'he descomptat). A tots dos llocs, aquest 2016 és també l'any 105 del calendari Minguó. En aquest terreny, doncs, no hi ha fet diferencial que valgui. 
Foto: Arnau Ferrerons
  --De minigossos en cotxet de criatura o sobresortint de la bossa de mà de la mestressa, difícils de vegades de distingir si no es belluguen o borden, n'hi ha tants com en vulgueu, gairebé tants com 7-Eleven, una cadena nord-americana de mini-drugstores convenience stores, oberts 24 hores cada dia de la setmana: moltíssims, que aquí tenen per mascota (cagada l'hemus!) un gos extraterrestre, i que competeixen a més amb altres cadenes de negocis similars, la japonesa Family Mart, Hi Life...
  --La ciutat, en canvi, de gratacels de 509 metres d'altura i 106 pisos (5 de subterranis i 101 per sobre del sòl), només en té un: el Taipei 101, un dels edificis més alts del món. 
  --El beisbol és molt popular per aquests verals i (la causa? la conseqüència?), és que Taiwan és un dels països considerats potències d'aquest esport.   
   --Si conduïu, us agradarà el sistema de pagament del dret a circular per autopista, que és una mena de teletac, o Via-T, sense casetes de peatge ni barreres, ni cap dispositiu especial al cotxe. Que com funciona? Com un mòbil amb targeta prepagament. S'adquireix una altra tarja moneder, en forma d'enganxina, en què constaran, codificats, matrícula del cotxe i dades del titular, que cal col·locar en el parabrises. Des de les altures, lectors electrònics convenientment ubicats controlaran el pas per aquells punts del vehicle, que alhora serà fotografiat, i el disponible de la tarja patirà de seguida una disminució directament relacionada amb l'ús que hàgiu fet del servei d'autopista.
   --Continuo amb mal de queixal: d'un queixal, valgui la redundància, que és possible que avui hagi identificat.
Temple de Longshan, a Taipei: budista, taoista i aneu a saber què més. Font: Imatges Google
   --No espereu trobar ningú, com no sigui un clergue o monjo, a qui poder considerar exclusivament budista, taoista o confucià. Es diria que tothom comparteix alguna de les creences del veí, a més d'adorar amb tres reverències i unes varetes d'encens fumejant a les mans l'estàtua de qualsevol dels déus d'origen local per demanar-los favors, i a més també de seguir al peu de la lletra unes normes populars sobre allò que es pot fer i allò que no en diverses circumstàncies. Si sou més de buscar esglésies cristianes, no patiu que n'hi ha, especialment de protestants, la majoria presbiterianes. Finalment, si el que us interessa és conèixer de prop una organització religiosa autòctona, contacteu, per exemple, amb l'Associació Internacional Llum del Buda (Buddha's Light International Association o BLIA), que ha estès les seves activitats, siguin les que siguin, a tot el món, incloent-hi Barcelona, on posseeix un temple.
   --Plou i fa sol i els bruixots, sense despentinar-se, anuncien que arriba un nou tifó.  
   --Fa deu anys, l'11 de novembre del 2006, Paco Ibáñez va fer un concert a Taipei amb els seus hits de sempre: Andaluces de Jaén, Nos queda la palabra, A galopar!... (Segur que ja us l'imagineu, amb aquella veu d'aiguardent: "Galopa, jinete del pueblo, / caballo cuatralbo, / caballo de espuma. / A galopar, a galopar, / hasta enterrarlos en el mar!" i el públic seguint-lo enfervorit en un programa amb els versos traduïts al xinès).
   En fi, de moment, zài jiàn, una cosa per l'estil de (a)déu, a reveure o fins aviat (encara no ho tinc clar).

Cap comentari:

Publica un comentari