Notícia vera d'una malauyrança

"...ab cascú en sa església parroquial seguint lo divinal offici..."

Lo dia assenyalat de Sant Josep d’Arimatea [diumenge 17 de març], ab cascú en sa església parroquial seguint lo divinal offici, fou feta una molt gran e espantable percudida de terratrèmol, la qual espaordí pus que may les gents de Madrid.

Però fou per Sant Josep, pare putatiu de Déu nostre Senyor Jesucrist [19 de març], lo de l’eternal glòria, lo Sant, lo Veraç, lo qui té la clau de David, lo qui obre, e nengú no pot tancar, lo qui tanca ab bones tancadures, e nengú no pot obrir, de matí, abans que jorn fos, estant la major part del poble e de los alts magistrats e magistrades dins llurs llits jaient, que se seguí una verament forta e desastrada e molt terrible percudida, semblant de la qual no era estada sentida en lo passat, la qual durà per gran espai e vingueren poch després los àngels ginets de l’Apochalipsi, ab trons e lamps, a causar royna e destrucció, e occir ab l'espasa, el coltell, la fam, la pesta e la justícia injusta e maliciosa.

E qui tingui orelles, que escolti. Que escolti per si porie sentir res.

"...se seguí una molt forta e desastrada e molt terrible percudida..."