Alerta, Humanitat!

    Ja és aquí a disposició vostra, vull dir a Amazon.es Llibres, Clio fa unes cervesetes: Cròniques modernes de l'Edat Antiga. El trobareu fàcilment introduint-hi, a Cerca Avançada, el títol o bé el meu nom i cognom.
  Vaig posar punt i final al text exactament el 4 de desembre de l'any passat i no hauria pogut creure llavors que entre revisar-lo, decidir els dibuixos que l'haurien d'il·lustrar i el disseny de les cobertes s'escolarien sis mesos més... i la torna. Amb raó diuen, si és que encara ho diu algú, que amb palla i temps maduren els nespros.

    I ara no us resistiu a fer un tastet de Clio, en concret de la "Introducció", que ens coneixem i us tinc comptats tots els cabells.

«Esbrinar quan i a partir de què es va formar la matèria –i potser l’antimatèria– que componia l’Ou Còsmic, si és que hi va haver mai un Ou d’aquesta mena; la manera cataclísmica com van néixer les nebuloses, amb els seus replecs vaporosos i de contorns imprecisos enrotllats al voltant d’un nucli incandescent, i les estrelles, en una immensitat que avui no és sinó la tomba d’una multitud d’estrelles mortes que rodolen en la foscor interestel·lar… Com el nostre planeta, de bon començament una pasterada de roques detrítiques que empresonava materials en ebullició, va refredar i solidificar la seva escorça en l’alba dels temps geològics tot formant, pel seu damunt, una capa fina de gasos no respirables encara i sobretot de vapor d’aigua, que en condensar-se va esdevenir mars i rius a les parts més baixes i com adquiriria en el decurs de centenars de milions d’anys (d’ara endavant MA), les proporcions i l’aspecte actuals, incloent-hi les muntanyes de merda i residus radioactius amb què ningú no sap què fer… El mateix misteri de la vida a partir d’un protoplasma més aviat gelatinós, amb unes manifestacions primeres en forma d’algues, bacteris, esponges i bestioletes estrambòtiques en harmònica ascensió fins a l’aparició de l’home i, en especial, de la dona, corona de la Creació…

Tots aquests són assumptes que concerneixen disciplines respectables però alienes a la història.

Ras i curt, l’objecte de la història, conegut també com a Història, és la Civilització en el seu sentit més ampli: el conjunt d’usos i costums, faules, rondalles i refranys, les creences, els fets memorables protagonitzats tant per les masses populars com per Dèspotes, Cabdills, Esperitats i altres Fúries infernals, en el seu doble vessant de realitzacions materials (guerres, arts, ciències aplicades, indústria, comerç…), i d’aquelles altres subtilíssimes operades en el camp dels sentiments i les idees.

Que si té alguna utilitat? La història va ser qualificada pel gran polític i filòsof Ciceró, el de la berruga al nas com un cigró, cicer (d’aquí el malnom), ni més ni menys que de "llum de la veritat, vida de la memòria, mestra de la vida". Vosaltres mateixos.»