 |
| Il·lustració de Cristina Mayench |
La llegenda
L’origen
de la llegenda de Sant Jordi ens duu a les remotes terres turques de
la Capadòcia, a començament del segle IV dC, on sembla que el
personatge real, un militar romà convertit al cristianisme, hauria
mort com a màrtir. Ara bé, la figura d’aquest sant se
superposaria a la del cavaller imaginari de la Legenda aurea
(ca. 1260) que descriu el dominic Iacopo da Varazze, que
s’enfronta amb un drac ferotge i deslliura la filla del rei de ser
engolida per la bèstia.
Segons
la posterior tradició catalana “augmentada”, el monstre, capaç
de caminar, volar i nedar, on feia estralls era en els ramats i la
població mateixa dels voltants de la vila de Montblanc, a la Conca
de Barberà (Tarragona). Atemorits, els vilatans van pensar que si la
bèstia podia devorar una persona cada dia per satisfer la seva fam,
deixaria la resta en pau. I la pensada va donar bon resultat. Un
macabre sorteig decidia qui hauria de ser la víctima fins al dia que
va ser la filla del rei la qui va veure, amb horror, que li tocava el
torn a ella.
En
el clímax del drama, quan la donzella, ja fora muralla, s’encamina
resignadament al cau de la fera, apareix un jove cavaller –Sant
Jordi– amb una armadura lluent, armat i muntant un cavall blanc.
Llavors els sorprèn el monstre, però el cavaller el travessa amb la
llança i amb això salva la princesa. Una llegenda més tardana
precisaria que, de la sang de la fera, va brotar una rosa. Pel que fa
a l’heroi –que rebutja casar-se amb la princesa, segurament per
no córrer més riscos–, desapareix com havia aparegut.
La
Diada
La
Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya (i d’Anglaterra, Grècia,
Rússia…), i dia dels enamorats, se celebra des del segle XV el 23
d’abril, sense que actualment sigui festivitat laboral ni escolar:
“La diada de Sant Jordi és diada assenyalada, / per les flors que
hi ha al mercat / i l’olor que en fan els aires / i les veus que
van pel vent: / Sant Jordi mata l’aranya...” (Maragall).
Tradicional
costum galant que s’havia anat perdent, el fet de regalar roses en
aquesta data, quan la floració dels rosers es troba en la seva
màxima esplendor, es va restablir el 1914, i com que el 23 d’abril
també s’escau l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes i
de William Shakespeare, el 1930 es va instituir el Dia del Llibre per
enaltir el valor de la cultura. Des d’aleshores, doncs, les
parelles catalanes es regalen un llibre i una rosa
(tot i que al meu humil
parer –i els floristes em perdonin–
el que és realment indispensable és el llibre).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada