 |
| L'autor a l'arena durant el terç de vares.- Foto: Jordi Ferrerons |
El passat dimarts 29 d’abril, tal com estava previst, vaig tenir l’honor de fer de sermoner a la Biblioteca Francesc Boix sobre la vita brevis del jove sindicalista i polític revolucionari Germinal Vidal, ignoro si amb gaire edificació dels presents, però sí comptant en tot moment amb la seva atenció i (espero que) el seu interès, que ja vaig expressar com apreciava i agraïa. La xerrada va concloure. I vaig girar full, o això em pensava.
Abans-d'ahir, un dels assistents a l’acte, que pel que es veu no és d’aquells a qui les repeticions exasperen, em va demanar amablement si puc recordar-li per escrit les pinzellades d’humor de l’època amb què vaig mirar de salpebrar una mica la meva exposició, no sense manifestar-me com l’havia sobtat que ho fes. Cap problema a complaure’l a continuació, però... sobtar?
Cert que l’humor mai no resta gravetat al drama o la tragèdia, però és capaç en canvi d’alleugerir ni que sigui uns moments la càrrega que imposa inevitablement l’infortuni a qui el pateix. (Em ve ara al cap la fórmula sorneguera de salutació entre confinats sense condemna als camps de concentració franquistes, sempre en espera de l’aval miraculós: “Avalat sia Déu”, i la resposta, “Avalat sia per sempre”). L'humor també pot ajudar a prendre perspectiva de les coses, bregar amb els propis fracassos, reduir l’estrès, dibuixar un somriure, mantenir l’esperança... No em sembla pas poc.
I em deixo de preàmbuls que és hora de complir.
Recordava jo aquest dia que el triomf de les candidatures republicanes a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, plantejades com un plebiscit sobre la monarquia, havia provocat l’ensorrada del règim, l’exili d’Alfons XIII, el Cametes, i l’entusiasme popular. I que, celebrades al juny les primeres eleccions legislatives, guanyades per una coalició de republicans i socialistes, al desembre s’aprovava la nova Constitució espanyola. I citava pel que fa al cas uns versos titulats “El nostre avantprojecte de Constitució”, publicats per El Be Negre de 7 de juliol sense esment d'autor (Josep M. de Sagarra), als quals afegeixo aquí com a torna l’estrofa precedent:
Títol
I.
De
l'estructura nacional
Hi
haurà, salvant els principis
d'esquerres, centres i
dretes,
províncies i municipis
i cases de senyoretes.
Títol
II. De
la nacionalitat
Són
espanyols: la «manola»,
els rectors i els magistrats,
els
nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.
[...]
D'altra banda, en parlar dels Fets d’Octubre a casa nostra, vaig llegir –resumit– un imaginari decret del ministre de la Governació Rafael Salazar Alonso, del Partit Republicà Radical de Lerroux, publicat també per El Be Negre, de 3 d’octubre de 1934, que va resultar premonitori:
Yo,
el Ilmo. y Excmo. Sr. Salazar (Don Alonso) [...] vengo en decretar lo
siguiente:
Todo
catalán que sea hallado con un arma en la mano será pasado por las
armas.
Se
considerará arma todo objeto
metálico. [...]
Queda prohibido a los catalanes hacer la revolución. Todo aquel que la haga será igualmente pasado por las armas.
Queda prohibido a los catalanes hacer elecciones. El que las haga será pasado por las armas. Si las gana, será doblemente pasado por las armas. Si las pierde, una sola vez. [...]
Todo catalán que tenga padres catalanes será pasado por las armas.
Los padres que tengan hijos catalanes serán pasados por las armas.
Todo padre conocido de todo hijo catalán de mujer catalana, será pasado por las armas.
[...]
Y para mostrar el trato benévolo de que son objeto los catalanes por parte de la Madre Patria, se tolerará [...] una autonomía bien entendida.
Dado en Madrid [...].
Salut i tinta seca.
M’acaben
de passar el vídeo de la xerrada completa i,
https://www.youtube.com/watch?v=nBPvB0TTkZ8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada