Atès el rang dels
Servidors Públics ubicats rere els taulells de l’Administració i
com que amb ells no solem tenir una positiva franquesa, no recorrerem
mai al tuteig, cosa que suposaria una greu desatenció, i en demanar-los el que sigui ho farem en veu baixa
però clara, en un estil respectuós però planer i sense especials
preocupacions retòriques, dient: “Buenos días o buenas tardes.
Dispense usted la libertad que me tomo al incomodarle en su áspera
jornada pero, si no le sirve de excesiva molestia,
haría el favor de indicarme..., de comprobar..., de acusar
recibo...”
Fóra faltar a les
bones maneres fer servir amb el Funcionari que ens atén el dialecte
català o la dubtosa LSC, argumentar en excés, plorar, fer tamborinar el peu
contra el terra mentre mira de localitzar el paper que falta entre
les estibes de papers de l’armari del fons, badallar ostensiblement
mentre s’estudia els 26 missatges que acaba de rebre al mòbil, o
rememora amb un company una de les jugades mestres del partit de
futbol del dia abans... També, tan sols per guanyar temps, passar
irresponsablement per alt l’ordre estricte que cal observar en la
cua i pertorbar així l'harmonia pròpia d'aquelles dependències. Tot això és
incompatible amb la consideració i les atencions que mereix el Funcionari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada