dilluns, 7 de gener de 2019

EFEMÈRIDES NOSTRADES


EL DESAFIAMENT DE BORDEUS



L’1 de juny de 1283 va ser la data en què s’hauria d’haver celebrat un torneig destinat a canviar el curs de la història d'aquest racó de món, finalment frustrat.
En efecte, després de la revolta popular a Palerm contra l’ocupació francesa el dimarts de Pasqua de 1282, coneguda amb el nom de Vespres Sicilianes, i en el context de la conquesta de l’illa per part de Pere el Gran (Pere II de Catalunya-Aragó), casat amb Constança de Hohenstaufen, hereva del regne, el germà del difunt rei francès Lluís IX el Sant, de qui només se’n conserva un dit a la catedral de Saint-Denis, Carles d'Anjou, que anys enrere havia mort el pare de Constança i li havia arrabassat el tron, i que arran de l’avanç de les tropes de Pere havia saltat a Calàbria, va aconseguir que el papa Martí IV, compatriota seu, denunciés el català per "robar-li" Sicília. I no sols això sinó, posats a fer, que l’excomuniqués i el desposseís (nominalment) dels seus regnes.
No prou satisfet, Carles, ressentit, va reptar el rei Pere a participar en una batalla entre cent cavallers del Regne de França i cent cavallers de la Corona d'Aragó (és a dir, catalans, valencians i aragonesos), en la qual es jugarien els regnes respectius. Se suposa que la idea era que Déu hauria de donar la victòria al bàndol més just. El nostre rei aleshores, fent seu el lema de la campanya de la Grossa de cap d’any (“Jo no passo, jo no passo”), va acceptar l’envit tot i que amb certes reserves quant al format de la topada.
Així, després d’anades i vingudes d’emissaris de l’un i l’altre, van acordar finalment fer allò que determinessin quaranta cavallers per cada banda. I el que van determinar va ser que el resultat depengués inapel·lablement d’un torneig cos a cos entre tots dos reis, sense que en fos obstacle pel que es veu que el dret canònic els haguera prohibit (sínode de Clermont, segon concili del Laterà...). La justa s’havia de celebrar l’1 de juny de 1283 a la vila de Bordeus, vassalla aleshores del regne d’Anglaterra i per tant neutral, i en presència del rei anglès, que hauria d’impedir qualsevol xoc fora del camp clos. 

Bordeus medieval. Dibuix de Jean-Claude Golvin
  
A Barcelona, mentre s’acostava la data de partir, Pere el Gran va enviar a Sicília la reina i els seus dos fills, a qui havia encomanat el govern de l'illa, i un bon dia va rebre el senescal de Bordeus, arribat expressament per informar-lo que el rei Felip III l’Ardit i Carles d’Anjou al front de 12.000 cavallers s’encaminaven a la vila i per pregar-li que no s’hi presentés, que el capturarien. Ben aviat, emprenyat com una mona però disposat a fer honor a la seva paraula, el rei, disfressat de criat del guia, un tractant de cavalls, bon coneixedor dels camins de França, i acompanyat a més per dos cavallers de confiança i un escuder, va sortir de Tarassona cap a la frontera.
Ja prop de Bordeus, es va tornar a entrevistar amb el senescal amic i el va convèncer que el fes entrar secretament a la vila. El dia que s’havia de celebrar el torneig, convençuts els francesos que el rei Pere no havia gosat venir i doncs totalment desprevinguts, ell es va empolainar i armar amb la llança de córrer puntes i muntant un cavall encobertat va entrar al camp, que va travessar d’una punta a l’altra tres vegades mentre feia aixecar acta notarial de la seva compareixença en compliment del compromís contret. Tot seguit, es va disfressar de nou i, amb l’ajut del senescal dels trons, va deixar la ciutat per emprendre de seguida el camí de tornada per territori anglès fins a Biscaia i, d’aquí, a casa: una excursioneta.



Cap comentari:

Publica un comentari